El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec va néixer oficialment l’any 1998, tot i que l’estiu de 1995, alguns dels seus futurs membres ja van establir contacte al formar part d’un grup que, encapçalat per la Valerie Powles, reivindicava salvar el refugi antiaeri 307 i rehabilitar-lo. Finalment, l’any 2007, es va inaugurar el Refugi 307 museïtzat, obert des d’aleshores a tots els ciutadans que vulguin visitar-lo i conèixer l’horror que van significar els bombardeigs.
La Font de Ceres era el nostre butlletí, que tenia caràcter trimestral. Es va editar des de l’any 2000 fins el 2008, recollia les nostres activitats i era el lloc on expressàvem les nostres opinions sobre temes històrics relacionats amb el barri.
Des dels inicis organitzem, cada darrer dimarts de mes, una xerrada sobre algun tema històric del barri, a la biblioteca Francesc Boix del Poble-sec, oberta de forma gratuïta a tothom que hi vulgui venir. Podeu trobar informació sobre les xerrades previstes a l'apartat AGENDA del blog.
Un cop a l’any fem un recull d’aquestes xerrades, que publiquen en format llibre, i a les que anomenen Ressenyes del CERHISEC, Retalls d’Història, de les que ja hem publicat 23 números. Podeu trobar tota la informació de les ressenyes a l'apartat PUBLICACIONS, a més d'altres llibres que hem publicat o en els que hem col·laborat. En aquest mateix sentit, també publiquem articles històrics dins del ZONASEC, el diari del barri, pràcticament des de l’inici, a través de les seccions ARA FA ANYS i la de UN BALCÓ AL POBLE-SEC.
Trimestralment participen en la Taula de Memòria del Districte de Sants-Montjuïc, on hem pogut sol·licitar a l’ajuntament la recuperació de les parets de pedra del Passatge Antic de València (XVIII–XIX), la dignificació de les ruïnes del Camí de la Línia de Comunicació (1670) de Montjuïc, la restitució dels personatges originals dels carrers Albareda, Mata, Piquer, Carrera, Poeta Cabanyes i del carrer i passatge Julià.
Estem oberts a afegir-nos a totes aquelles reivindicacions i projectes que facin els nostres veïns, per tal de preservar la memòria històrica i el patrimoni del nostre barri:
- Refugi 307: Tot i que en els inicis de les reivindicacions del Refugi 307 el CERHISEC encara no estava constituït, alguns dels nostres membres en formaven part, i un cop es va crear l’entitat, va passar a ser membre actiu de la plataforma fins que es va aconseguir museïtzar l’espai l’any 2007.
- Salvem El Molino: Vam participar activament, a part del Refugi 307, en la plataforma Salvem el Molino, creada el 2002 i que va finalitzar amb la reapertura del teatre el 2010.
- Els cromos del Poble-sec: La cooperativa Raons Públiques va iniciar aquest projecte amb cromos del Coll i Vallcarca. L’objectiu era que els nens i nenes del barri descobrissin els llocs històrics i emblemàtics del barri alhora que juguessin amb la família i amics. En el cas del Poble-sec, nosaltres hi vam col·laborar en l’elaboració de la col·lecció.
- La “Poble-sequina”: Actualment col·laborem activament per fomentar el sentit de pertinença i d'orgull de barri, a través de la "POBLE-SEQUINA" (la bandera del barri), que va idear el nostre veí Jordi Lladó.
- Les “Festes de Santa Madrona”: També volem donar impuls a les "Festes de Santa Madrona", reivindicant la figura d’aquesta santa, que va deixar gran empremta sobre el Poble-sec i Montjuïc.
Treballem activament per mantenir la memòria dels nostres poble-sequins més il·lustres, i per això hem proposat que alguns dels seus noms siguin presents donant nom a carrers i entitats:
- Vam proposar, juntament amb el Foment Excursionista de Barcelona, el nom de FRANCESC BOIX, per la Biblioteca del Poble-sec l’any 2001
- També amb el Foment Excursionista de Barcelona, vam proposar el del PARE BATLLORI, per a la nova residència de la gent gran del carrer de Vila i Vilà, l’any 2003.
- Des de la mort de la nostra veïna VALERIE POWLES el 2011, vam formar part de la plataforma que reivindicava donar nom a una petita plaça del barri, que finalment es va inaugurar el 2023.
- Darrerament ens hem afegit a la proposta de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Barcelona, per canviar de nom el darrer tram del carrer Lleida, a favor del carrer de LEONOR FERRER, que ja està aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, però encara pendent d’inauguració.
Per la Festa Major del Poble-sec, a més de participar en diverses activitats com ara la realització d’itineraris històrics pel barri i visites gratuïtes al Refugi 307, també hem posat plaques recordant alguns veïns i veïnes:
- El lletrista ROSSEND LLURBA I TOST, a Roser 16, l’any 2007.
- L’escriptor FRANCESC GONZALEZ LEDESMA, a Tapioles 22, el 2009.
- L’actriu JULIETA SERRANO ROMERO, a Nou de la Rambla, 139, el 2013.
- El futbolista FERRAN OLIVELLA I PONS, el 2017, al Camp de Futbol de la Satalia, on hi va jugar, ja que casa seva ja no existeix.
Actualment aquesta darrera activitat està pendent d’aprovació per part de l’Ajuntament de Barcelona.
Hem participat d’altres activitats relacionades amb la història de la ciutat i del nostre barri com ara:
- Commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès: Els dies 30 d'abril, 28 de maig i 15 i 18 de juny de 2008, , vam col·laborar en la realització d’un curs on es van tractar diferents aspectes d’aquesta guerra, com l'anàlisi geoestratègica del castell de Montjuïc, de com es va defensar i de com es va conquerir, així de com fou la vida dels barcelonins sota el domini francès. També es va fer un itinerari des del Portal de Santa Madrona fins al Castell de Montjuïc, recordant l’antic camí que seguien els militars.
- Centenari de la Setmana Tràgica: Entre el 2009 i 2010 es van dur tota una sèrie d’activitats com ara itineraris, conferències, exposicions i publicacions, en les que vam participar activament amb altres entitats de l’IRMU (Institut Ramón Muntaner)
- Jornades sobre els Refugis Antiaeris a Catalunya: El 12 i 13 de novembre de 2010 vam organitzar, conjuntament amb l’Arxiu Històric Fort-Pienc, el Centre d’Estudis de Montjuïc, el Centre d’Estudis d’Ignasi Iglesias de Sant Andreu del Palomar, el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa i el Taller d’Història de Gràcia, unes jornades de treball per posar en comú els criteris de gestió i divulgació dels refugis antiaeris.
- Recerca local i drets d’autor, imatge i reproducció: Al gener del 2012, concretament els dies 13 i 14, vam organitzar amb l’Arxiu Històric Fort-Pienc, el Centre d’Estudis de Montjuïc, el Centre d’Estudis d’Ignasi Iglesias de Sant Andreu del Palomar, el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa i el Taller d’Història de Gràcia, unes jornades de treball sobre els drets d’autor, imatge i reproducció en relació a la recerca històrica local. Aquestes jornades es van dur a terme en el Centre Cívic El Sortidor.
- Tricentenari dels fets de 1714: En commemoració del Tricentenari del Setge de 1714, i conjuntament amb altres grups de recerca local de Barcelona, vam organitzar una sèrie d’activitats relacionades amb aquests fets. Entre elles, l’itinerari “La Barcelona de 1714 des de les altures. Pugem al castell” que va tenir lloc el 15 de desembre del 2013.
- Espai i Festa: Col·laboració amb l’IRMU al 2018, en una exposició itinerant sobre el costum de guarnir les places i els carrers en motiu de festa, per a la que es va fer una selecció d’imatges de guarnits festius provinents dels fons fotogràfics dels Grups de Recerca Local de la ciutat i de diversos fons privats, de la xarxa d’arxius de districte i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
- 150é Aniversari del Poble-sec: Vam participar en l’acte inaugural on, conjuntament amb el Fundació Salvador Seguí, es va col·locar una placa de senyalització a les Tres Xemeneies, en memòria i honor de les treballadores i els treballadors de La Canadenca, que l'any 1919 van aconseguir la universalització de la jornada de vuit hores a Espanya. També en el Refugi 307 i en associació amb el MUHBA, vam col·locar una placa de senyalització en memòria de Ramon Perea i de Manuel Muñoz, que van promoure el sistema de refugis antiaeris de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola. Es va dur a terme la mostra de l’exposició Espai Festa, que s’havia treballat l’any anterior, i vam organitzar tres xerrades: Els orígens del Poble-sec, La vaga de la Canadenca i l’ Exposició Internacional de 1929.
- Octaves, la festa de Corpus: Es tracta d'un projecte col·laboratiu dels grups de recerca local de la ciutat de Barcelona de l’any 2021. El contingut de l'exposició tracta la festa de Corpus a partir de l'annexió dels pobles i viles a la gran ciutat, moment en què la festa i sobretot la processó passa de celebrar-se el dijous de Corpus, reservat a la processó de la Seu barcelonina, a altres dies dins l'octava, sobretot el dissabte i diumenge següents.
- IV Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona: Cada dos anys l'Arxiu Municipal de Barcelona organitza, la Jornada de Recerca Històrica dels Barris que en el 2023 duia per títol "Barcelona en transformació. Camins de terra, aigua i ferro del Pla". Nosaltres hi vam participar amb ”Els camins rurals del Poble-sec” en l’apartat de Camins de terra, on vam exposar quins eren els camins que hi havia a l’espai rural que ara ocupa el Poble-sec i com es van anar transformant fins formar part de l’estructura viaria actual.
- XVIII Congrés d’història de Barcelona: A l’edició del 2023 l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el tema escollit era el que recull el títol “Cap a una història ambiental de la ciutat”. Com a CERHISEC vam participar en l’apartat “Paisatges en transformació” presentant la investigació “El Poble-sec del segle XIX, de rural a urbanitzable”, on expliquem com les característiques geogràfiques i geològiques dels camps i horts de la falda nord de Montjuïc van condicionar la transformació de l’espai fins donar lloc a les quatre barriades que coneixem avui.
- 150é Aniversari del naixement de la Leonor Ferrer: Aquest any 2024 es celebra el 150é aniversari de la primera dona que va aconseguir el títol de delineant a l’estat espanyol, la poble-sequina Leonor Ferrer, i per aquest motiu hem col·laborat amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en l’exposició que es fa sobre la Leonor Ferrer al Palau Robert, així com en els itineraris que es durant a terme fins a principis del 2025.
Per tota aquesta feina feta, l’any 2005 vam tenir l'honor de rebre el Premi Sants-Montjuïc al reconeixement col·lectiu (foto de l'esquerra), i uns anys més tard, el 2017, la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec va lliurar el 8è Premi Poble-sec al CERHISEC per la seva tasca a favor del barri i de projecció cap a l'exterior (foto de la dreta).
