PUBLICACIONS




A part de les Ressenyes que publiquem anualment, també hem publicat alguns llibres sobre temes monogràfics, així com hem col·laborat amb altres entitats i editorials en la publicació de llibres relacionats amb la història de la ciutat de Barcelona.



Aquest llibre preten ser justament una aproximació històrica als fets viscuts al Poble-sec, des de l'esclat del conflicte armat fins a la seva immediata postguerra, és un estudi que abasta tot el període i que té en compte els diversos fets que van commoure a tot el seu veïnat. Basat en testimonis orals.






Conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Lurdes, Josep Fabra, membre del CERHISEC, han publicat Lurdes: la parròquia de la França Xica (1867-1991). Situada al carrer de Font Honrada, en una barriada del Poble-sec històricament coneguda com la França Xica, aquesta parròquia ha destacat en la seva llarga història per dos tres singulars i recurrents: la veneració de la Mare de Déu de Lurdes i la violència de què ha esta víctima en èpoques de revoltes obreres i anticlericals.  




El nostre company Aaron López va publicar el monogràfic El cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona), historiografia i arqueologia, arrel de l'èxit que va tenir la seva xerrada sobre aquest tema.
Molt probablement el topònim prové del fet que a la muntanya de Montjuïc els ciutadans hebreus de Barcelona posseïen un nombre important de propietats, la major part, rústiques. Les primeres notícies textuals existents d’època medieval de la muntanya de Montjuïc, i que la citen com a Monsjudeigus, corresponen a un document de l’any 879.





L'Abans del Poble-sec i la Font de la Guatlla és un recull gràfic que inclou imatges des del 1857 al 1979. Aquest volum és una obra realitzada per membres del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), Cayetana Gomis, Josep Guzmán, Aaron López i M. Gloria Sánchez. Està emmarcada en la col·lecció L’Abans i és editada per l’editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sants-Montjuïc.





La darrera setmana de juliol del 1909 va esclatar a Barcelona una revolta popular que ha passat a la història com la "Setmana Tràgica" i que es va estendre a moltes altres localitats catalanes. Els Grups de Recerca Local de Barcelona dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona, en col·laboració amb d'altres entitats culturals, vam impulsar tota una sèrie d'actes per a  commemorar el centenari de la Setmana Tràgica, així com la edició d'aquest llibre. Per part del CERHISEC fou la nostra companya Júlia Costa la que va realitzar la nostra aportació.



Aquest llibre tracta de retre homenatge a totes les persones que durant els 75 anys de vida del Pere Claver Grup, han posat el seu gra de sorra per a que aquesta institució tant arrelada al barri del Poble-sec, seguís endavant. Un recorregut per la història d’allò que el pare Lluís Artigues va inaugurar l’any 1948 amb la promesa de “El que serà”. És el fruit de 5 anys de treball per part dels companys del CERHISEC Josep Guzmán i Xavier Rodríguez, i del Xavier Muniesa membre del Pere Claver Grup.  


Poble-sec desaparegut us proposa un recorregut fotogràfic per aquell univers que ja no hi és amb l’objectiu d’entendre millor els nostres dies. Al costat de les imatges hi trobareu pinzellades històriques que us permetran viatjar des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. Obriu-lo i tafanegeu. Passegeu pels carrers i escruteu-ne fins a l’últim racó. Aquest volum de la col·lecció La Catalunya Desapareguda de l'editorial Efadós ha estat escrita per Josep Guzmán i l'Arnau López, membres del CERHISEC.


El nostre company Josep Fabra ens explica en aquest llibre com a partir del 1860 i com a efecte de l’aprovació del pla Cerdà, el territori situat més enllà del portal medieval de Sant Antoni es va configurar com un nou barri barceloní. El mercat es va inaugurar el 1882 i es va convertir en un veritable pal de paller del barri. A redós seu, es va produir una gran activitat comercial que històricament s’ha mantingut. La ubicació del barri ha estat un altre senyal d’identitat. Sant Antoni és una falca entre el Raval i el Poble-sec. Això explica el seu caire menys burgès respecte a tot l’Eixample. 


Les festes populars dels barris són el reflex del dia a dia dels seus veïns. Aquí trobareu com era l’esbarjo i el lleure al Poble-sec en un temps en què la diversió comportava una relació veïnal i tothom feia la Festa Major, formava part d’una societat coral o participava en qualsevol activitat cultural del barri, cosa que esdevenia un suport mutu davant les dificultats. Al mateix temps podreu observar-ne els costums i els escenaris que llavors servien per dur a terme les festes en una època en què la tecnologia encara no era present. Així ens ho explica en aquest llibre en Josep Guzmán.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Festa Major de Santa Madrona 2025

El 14,15 i 16 de març de 2025 seràn les Festes de Santa Madrona, copatrona de Barcelona amb la Mare de Deu de la Mercè i Santa Eulàlia, tot ...