El 20 de novembre de 2024 es va inaugurar un carrer dedicat a Leonor Ferrer. Es tracta del darrer tram del carrer Lleida, per sobre del passeig de Santa Madrona.
Però qui era Leonor Ferrer i quina relació tenia amb el Poble-sec?
Leonor Ferrer va ser una activista social, feminista i una de les pioneres de l’educació de la dona a Barcelona. Fou la primera dona a aconseguir el títol de delineant a l'estat espanyol l'any 1905 i es va convertir en una gran defensora de la delineació com a sortida professional per a les dones. Va passar quasi tota la seva vida al Poble-sec on va néixer i morir, concretament al barri de la França.
El 17 de juny de 1874, el matrimoni format per Joan Ferrer i Reig natural de Figueres i per Francesca Girabau Galtes de Barcelona van tenir una filla, Leonor. Leonor Ferrer va néixer al número 76 del carrer Concòrdia (en aquell moment Laurel). Actualment, aquesta casa no hi és, ja que estaria ubicada on ara hi ha la cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães. Era una família modesta i treballadora, el pare era serraller i ferrer, i entre altres treballs va fer les reixes que donen accés a la Font del Gat.
 |
| Cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães, on estava situada la casa on va néixer Leonor Ferrer |
En aquella època, el grau d’analfabetisme femení era molt alt. A 1869, un 86% de les dones de l’estat espanyol eren analfabetes. En aquest context, és destacable el fet que els pares de la Leonor optessin per donar-li educació i la impulsessin a ser una dona formada. Quan tenia 7 anys, el 1881, ella i la seva família es van traslladar de domicili i anaren a viure a una planta baixa del carrer Grases, 10 (actualment Grases 14-18).
 |
| Carrer Grases 14-18, abans Grases 10 |
El 1897 Leonor Ferrer va obtenir el títol de mestra i el 1898 el de taquígrafa. L'any 1898, es presentà a les proves d’accés a telefonista per la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Obtingué la primera posició i començà com a operadora, però gràcies als seus coneixements de dibuix, fou ascendida a auxiliar del cap de delineants.
Només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. El 1905 va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, i va ser la primera dona de l’estat espanyol en obtenir aquesta titulació.
A partir de la segona dècada del segle XX es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de Academia de deliniación para señoritas al seu domicili del carrer de Grasses, 10.
L'any 1931 va deixar la Compañía de Teléfonos, convertida des de 1924 en la Compañía Nacional de Teléfonos. Entre 1936 i 1944 va exercir de mestra d'escola a les Illes Balears.
Va morir el 15 d'octubre de 1960, a l'edat de 86 anys, al domicili familiar del carrer Grases, 10.
La Generalitat de Catalunya commemora oficialment el 150 aniversari del seu naixement, i per això ha organitzat diverses activitats: una exposició virtual, l’exposició «Leonor Ferrer. Una vida entre línies» al Palau Robert, l’itinerari «L’entorn veïnal i històric de Leonor Ferrer» i la taula rodona «Ciutat de dones».
Per últim, cal recomanar el seu fons dipositat al ICGC i digitalitzat. Està format per documentació personal i professional de la delineant i mestra barcelonina.
