Miralls Migratoris

Miralls Migratoris és un projecte que neix de la voluntat de donar espai a les veus de les persones que han migrat al Poble-sec al llarg del segle passat fins als nostres dies. Durant aquests mesos, hem recopilat i compartit moltes històries, tant de persones que han viscut les migracions en primera persona com de les que, tot i haver nascut aquí, tenen família en una altra part del món. Aquesta posada en comú ens ajuda a comprendre la universalitat de l’experiència migratòria i, finalment, com això ens uneix. Un projecte en el qual han estat treballant el CERHISEC, juntament amb l’associació Conversas Barcelona, el Col·legi Jesuïtes del Poble-Sec, el Pla de Barris del Poble-sec i l'Ajuntament de Barcelona Districte Sants-Montjuïc, amb el suport del Teatre Dau al Sec, el Centre Cultural Albareda i l’ajuda inestimable de Baixem al Carrer.

Pots accedir a aquest projecte en el següent enllaç: MIRALLS MIGRATORIS

Indústrias y Comercios Inglada, S.A.

El Poble-sec, sota jurisdicció militar i fora del projecte de l’Eixample de Cerdà, va néixer per albergar, principalment, fàbriques, tallers i cases per obrers. Una d’aquestes fàbriques fou Industrias y Comercios Inglada S.A., la primera fàbrica d’Espanya en orfebreria i articles per a taula situada als carrers Salvà 20-22 i Poeta Cabanyes 19, també tenia una fàbrica d’articles de vidre per a taula i guarniment al carrer Weyler de Badalona.

El dia 20 d’abril de 1927 a les 12:15h va començar un incendi de grans dimensions a la fàbrica del carrer Salvà. El foc sortia amb gran força per finestres i balcons, amb la possibilitat de que s’escampés cap els edificis del davant i dels laterals, i els bombers van necessitar 4 hores per dominar-lo. Malgrat va acabar enfonsant dos pisos del immoble, no es va produir cap desgràcia personal, tot i comptar amb uns 60 treballadors, doncs en el moment en que va començar l’incendi l’edifici estava buit. Segurament l’inici es va produir per alguna espurna en el departament d’embalatge, ja que allí acumulaven grans quantitats de caixes de cartró i palla, que s’utilitzava per protegir els articles que fabricaven, de gran fragilitat. 

Un any més tard es va reedificar la fàbrica, que constava d’un soterrani, una planta baixa i tres pisos més d’alçada, gran part construïda amb fusta. Poc després, el 10 de juny de 1929, es va viure de nou un ensurt, quan semblava que es produïa un altre incendi a la fàbrica, i els veïns van presentar una denúncia per la perillositat que suposava tenir a la vora aquesta fàbrica. La denúncia però fou desestimada, al verificar que les instal·lacions complien amb totes les garanties i normativa de seguretat.

La fàbrica va continuar en el mateix lloc fins els anys 70-80, i quan va marxar del barri, van ederrocar la fàbrica, ja que l’actual de Salvà 20 es va construir al 1994, però el de Salvà 22 i el de Poeta Cabanyes 19 són els originals, i formen part de la història industrial del nostre barri.

El Carrer de Leonor Ferrer

El 20 de novembre de 2024 s'ha inaugurat el carrer dedicat a la Leonor Ferrer, la primera dona delineant de l'estat espanyol. Es tracta del darrer tram del carrer Lleida, just el que queda per sobre del Passeig de Santa Madrona, al que a partir d'ara el coneixerem com el carrer de la Leonor Ferrer.

Fa un any l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'ICGC, ens va contactar per demanar-nos la nostra col·laboració per treure a la llum la vida de la Leonor Ferrer. Poc coneixiem d'ella en aquell moment, només que havia nascut al Poble-sec al segle XIX, i que s'havia convertit en la primera dona de l'estat espanyol en obtenir el títol de delineant.

Gràcies a aquesta col·laboració hem pogut esbrinar una mica més sobre aquesta dona lluitadora, que va aconseguir viure una vida independent, i va crear una escola de delineació per a dones al Poble-sec, per a que altres dones puguessin gaudir de la seva independència econòmica.

La Leonor Ferrer no va tenir fills, però el seu llegat ens ha arribat de mans dels seus renebots, que avui han vingut per conmemorar el seu record. Gràcies a ells, l'ICGC compta amb una col·lecció de mapes, que havia col·leccionat la Leonor Ferrer, i amb algunes fotografies de l'època, ja que era una gran aficionada a la fotografia, que han cedit per a que tothom tingui accès al llegat de la seva tia.

En aquesta fotografia, feta durant la inauguració, apareixen la família Ferrer amb alguns dels membres del CERHISEC.