La Font de Ceres: una font viatgera

Segur que heu vist més d'un cop la Font de Ceres a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc. El que potser no tothom sap és que aquesta font és un autèntic “monument viatger”; abans d'arribar aquí, va passar per diversos racons de Barcelona.

La història d'aquesta font es va iniciar el 28 de juny de 1830 quan va ser inaugurada en el Passeig de Gràcia, a l’alçada del futur carrer Provença. Era obra de Celdoni Guixà. A part d’aquesta font, dues fonts monumentals més ornaven el passeig de Gràcia.

Situació de la font en un
plànol de Gràcia. 1845. AHCB

Font de Ceres, al passeig de Gràcia.
 Joaquin Mosterini. 1830-1860. AHCB

Una de les primeres notícies sobre aquesta font és bastant cruenta. El 20 d'octubre de 1855 en el diari de La Corona de Aragón apareix una breu notícia sobre quatre cignes que havien estat degollats a la “fuente de los delfines” nom amb què també era coneguda la font en aquella època.

A l’abril de l’any 1870 va esclatar la Revolta de les Quintes, una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit. Gràcia fou un dels pobles revoltats i on es produïren els fets més greus. L’exercit va ubicar bateries de canons a diversos indrets per bombardejar Gràcia i controlar la revolta. Una de les bateries estava situada al costat de l’esmentada Font de Ceres. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, van morir 27 persones  i gran nombre de cases foren saquejades.

La Font de Ceres durant la Revolta de les Quintes.
La Ilustración española y americana. (25/4/1870)

El juliol de 1872, en el marc de les obres de reforma del passeig de Gràcia, es va plantejar l’enderrocament de la font. Uns mesos més tard, el 10 de novembre, l’Ajuntament va proposar conservar-la i traslladar-la a una nova ubicació, al recentment urbanitzat barri del Poble-sec.

Finalment el 14 de maig de 1874, en una solemne cerimònia l'alcalde Rius i Taulet va inaugurar la Font de Ceres a la plaça Blasco de Garay, actualment coneguda com la plaça del Sortidor. 

El Diario de Barcelona (15/05/1874) la descriu així:

La barriada de la falda de Monjuich denominada «Poble sech» perdió ayer este nombre, porque la falta de agua que tenia ha quedado remediada con la inauguración de las fuentes que ayer tuvo lugar... 

En un entoldado levantado al efecto, el secretario del Ayuntamiento leyó el acuerdo para dotar de agua de Dosrius al surtidor que había en el paseo de Gracia, trasladado á dicha plaza...

Leído el acuerdo, el señor Alcalde abrió la llave que conduce el agua, y de la concha y delfines del surtídor manó el agua que debe llenar el estanque. En seguida se abrieron para uso del vecindario dos grifos que hay á uno y otro lado de dicho estanque

Durant gairebé quaranta anys, la font va adornar la plaça, convertint-se en un dels seus elements més característics del barri. 

 Font de Ceres, situada a la plaça del Sortidor. 1875. AHCB

El 20 de juliol de 1912, la Comissió de l’Eixample va proposar a l’Ajuntament retirar-la i traslladar-la a Montjuïc. La font va desaparèixer de la plaça a finals de 1913, però encara haurien de passar uns anys abans que tornés a ocupar un espai públic.

El 1917 s’inicien els treballs d’instal·lació de la font a Montjuïc, a la plaça Sant Jordi tal com es veu en aquesta foto de Luciano Roisin del 17 desembre 1917.

Treballs d'instalació de la font a la plaça Sant Jordi
17 desembre 1917. Luciano Roisin

Avui, quan contemplem la Font de Ceres a la plaça de Sant Jordi, potser no pensem que estem davant d'un monument que ha recorregut bona part de la història urbana de Barcelona i que ha estat testimoni del creixement i evolució de Barcelona. 

Una autèntica font viatgera

PARAL·LELISMES ENTRE EL POBLENOU I EL POBLE-SEC

"Ens veiem al Poble-sec... ui, perdó, al Poblenou!". Quantes vegades hem confós aquests dos noms o hem hagut de pensar dues vegades a quina punta de Barcelona anàvem? És una confusió clàssica! Però més enllà de compartir la paraula "Poble" i tenir una forta identitat industrial i obrera, si viatgem al passat a través dels arxius descobrim que la ciutat del segle XIX els tenia units per un "codi ocult" de camins, noms i cognoms que es reflectien mútuament:

🧱⚙️ La França Xica: Al Poble-sec l'any 1851 naixia la bòbila Luis de Boussac, Agramonte y Cia, més coneguda com la "Fransa Xica". Tenia 8 forns simultanis i un gran nombre d'obrers francesos. Al Poblenou La França Xica definia el sector metal·lúrgic de Can Girona (la futura MACOSA), on també treballava un nombrós grup de tècnics francesos. Ambdues empreses van acabar batejant el barri on s'ubicaven, de manera que durant un temps en el segle XIX n'hi havia dues "Frances Xiques", la del Poblenou i la del Poble-sec.

Barri de la França Xica del Poblenou (projecteicaria.blogspot.com)

Val a dir que la barriada de la França Xica del Poble-sec inicialment només es deia "La Fransa". Possiblement la localització de la bòbila i dels obrers que s'hi van establir al voltant, van acabar donant nom a la barriada: si la bòbila era La França Xica, la barriada seria La França. Posteriorment, ja en el segle XX, la barriada va acabar adoptant el nom de "França Xica".

🍾🔮 Can Vilella: El ball de coincidències continua amb altres fàbriques. Al Poble-sec encara gaudim de la seu de l’antiga fàbrica de sifons Viudas Vilella i Cia al Passeig de l'Exposició. Paral·lelament, a la França Xica del Poblenou, també hi operava una important fàbrica de vidre sota la denominació de Juan Vilella i Cia.

Tot i que les publicitats s’assemblen, les indústries eren ben diferents. Els Vilella del Poble-sec van gaudir de gran prestigi amb la seva coneguda fàbrica de sifons. En canvi, els Vilella del Poblenou es dedicaven a la fabricació de vidre, sent pioners en la creació de rajoles i objectes de vidre colat.

🛣️ El Camí Antic de València: Hi ha una unió encara més profunda: El Camí Antic de València. Compartim aquesta via d’origen romà que, sota el nom de “Via Lacunam”, creuava el pla de Barcelona per la costa comunicant els aiguamolls de Sant Martí de Provençals amb la muntanya de Montjuïc, i enllaçant Montgat amb el Garraf.

🗺️ El mateix nom de "Poble-sec": En aquest cas no ens referim al Poblenou sinó a Sant Martí de Provençals, del qual el Poblenou era només un barri costaner. Abans que el Pla Cerdà l'annexés a Barcelona, l'antic municipi de Sant Martí de Provençals tenia el seu propi veïnat anomenat Poble-sec. Estava situat a la part de muntanya d'aquell poble, al voltant dels carrers Mas Casanovas, Lepant, Padilla i Travessera de Gràcia... l'actual Baix Guinardó. Curiosament, o no tant curiosament, en una zona de secà, amb pendents, torrents d'aigua, i pedres... us sona?

El destí, però, va ser ben diferent. L'Eixample de Cerdà va acabar esborrant el Poble-sec de Sant Martí. En canvi, a l'altre costat, la caiguda de les muralles va transformar les vinyes i els horts en el barri de Montjuïc que avui coneixem.

🔄 El trasllat industrial: La interconnexió definitiva va passar a principis del segle XX. El Poble-sec, que havia estat un viver d'empreses pioneres, va veure com moltes d'aquestes fàbriques es traslladaven al Poblenou buscant espai per continuar creixent. 

L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE-SEC (II)

Composició de dues fotografies realitzades entre 1880 i 1889
Autor desconegut
AFB Arxiu Fotogràfic de Barcelona

LA TEORIA D'UN BARRI DE MUNTANYA

Fa uns dies parlàvem de la teoria sobre l'assecament dels pous de les Hortes de Sant Bertran com a orígen del nom del Poble-sec, i dels problemes que presentava aquest teoria. Aquest cop en parlarem d'una altra, menys coneguda, però que encaixa molt millor que l'anterior, la de la nostra companya i amiga Júlia Costa.

Si fem una cerca de la paraula Poble-sec a internet de seguida ens adonarem que el nostre barri, el de la falda de Montjuïc de Barcelona, no és l'únic que rep aquest nom. De fet el d'Igualada és força popular, però també el trobem a Sant Quirze del Vallés, a Cardedeu, a Sitges, a Olesa de Montserrat, a la Seu d'Urgell, i fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona, existia una barriada a Sant Martí de Provençals amb el nom de Poble-sec, ara ja desaparegut, anterior al naixement del nostre barri. Encara podem anar més enllà, i buscar la seva traducció al castellà, Pueblo Seco, per trobar-nos homònims a Xile, Colòmbia, Veneçuela i inclús als mateixos EEUU. 

En el cas del nostre Poble-sec, hi ha una cosa clara, el nom apareix poc després de començar la urbanització de la part central del barri, de l'Eixample de Santa Madrona, a partir de 1867, amb el naixement del barri. Hem buscat referències a la premsa antiga, i l'únic Poble-sec del que es parla amb anterioritat al 1872, es refereix al de Sant Martí de Provençals. 

Una persona coneguda de la Júlia té una teoria personal que sembla molt interessant, que es basa en que potser, Poble-sec, era una manera despectiva de qualificar nous barris, que estaven en zona muntanyosa, una mica allunyats de la ciutat ja urbanitzada, doncs la majoria dels casos anomenats anteriorment tenen aquesta particularitat.

LA TEORIA DE LA MANCA DE FONTS PUBLIQUES

Una altra teoria que corre ens evoca de nou als inicis de la urbanització de l'Eixample de Santa Madrona, que com hem comentat anteriorment, va començar al 1867. Segons aquesta teoria, durant els primers anys, el barri no comptava amb fonts públiques d'aigua potable, i no va ser fins l'any 1894 que es va instal·lar la primera font per beure al barri. Així doncs, durant més de 25 anys, els veïns de l'Eixample de Santa Madrona havien d'utilitzar l'aigua dels pous, recollir-la de les fonts naturals de Montjuïc o be comprar-la als aiguaders que venien de fora. Aquesta manca de fonts d'aigua potable durant tants anys fou la que li va donar el sobre nom de Poble-sec al barri que s'estava urbanitzant al peu de la muntanya de Montjuïc.

Sincerament, no hem pogut esbrinar si és cert el fet de que el barri no va tenir cap font d'aigua potable fins el 1894, però sí sembla tenir molta coherència en relació a quan es van començar a  instal·lar aquest tipus de fonts en altres indrets de la nova ciutat de Barcelona.

LA TEORIA SOBRE L'ASPECTE DE LES PEDRERES

Des de mitjans del segle XIX les pedreres de Montjuïc estaven en ple rendiment. L'aprovació del projecte de l'Eixample de Cerdà així com els d'altres barris que s'anaven afegint a la ciutat de Barcelona, havia incrementat la demanda de pedra per a la construcció, i els propietaris de terrenys rocosos no volien perdre l'ocasió. La falda nord de Montjuïc es va omplir de pedreres que explotaven les grans parets de roca des del Morrot fins La Foixarda, deixant a la vista la pedra viva i creant muntanyes de rebuig que s'amuntegaven a la vora.

Val a dir que, des de 1714 fins a 1869, Montjuïc estava sota fortes restriccions militars, no deixaven plantar arbres a la zona més propera al castell, de fet els que ja hi eren es van tal·lar per facilitar la visió des de la fortalesa, i havien grans limitacions a construccions i conreus. Això ho expliquem perquè l'aspecte de la muntanya no era el que coneixem ara, verd i ple de vegetació, si no el d'una muntanya totalment pelada.

Si a aquesta muntanya pelada, li sumem les pedreres que mostraven la pedra viva i grans munts de rebuig, i afegim que just al costat, Les Hortes de Sant Bertran gaudien d'un terreny molt fèrtil i verd, ple de productes hortícoles, potser no era d'estranyar que popularment la gent digués que, aquell barri que estava naixent sota les pedreres, era un veritable "poble sec".

AIXÒ ÉS UN POBLE SEC!!!... L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE-SEC (I)

Les Hortes de Sant Bertran l'any 1867
Autor Jean Laurent
Biblioteca Nacional d'Espanya

L'origen del nom del Poble-sec: mite o realitat? 🧐💧

Segurament algun cop hem sentit a dir que el nom del barri prové del gran consum d’aigua de les fàbriques tèxtils que l'any 1849 van deixar sense aigua els horts de la zona, fent que els pagesos es lamentessin exclamant: "Això és un poble sec!". 

Però, si mirem els documents de l'època, les dates i les dades aquesta teoria no acaba de quadrar.

🌱 Els pous es van salinitzar: El 1849 es va produir un problema de salinització de l'aigua dels pous de les Hortes de Sant Bertran, que va afectar greument la producció dels horts de la zona. 

De fet, en algunes versions d'aquesta teoria, es diu que a les Hortes de Sant Bertran s'havien instal·lat gran nombre de fàbriques tèxtils, que eren les culpables del problema, però això és totalment falç. Pràcticament tota la zona que ocupa actualment el Poble-sec, era zona militaritzada que estava sota restriccions militars, i això suposava, entre altres coses, que no es podia construir edificacions més altes de 3,5m, el que seria només la planta baixa, i que els murs no podien tenir un gruix superior al 14cm, ja que havien de ser edificacions fàcils de derruir si els militars ho creien oportú. Per tant, amb aquestes limitacions, era difícil que alguna empresa de certes dimensions decidís situar-se a la falda de Montjuïc d'aquells anys. 

El que sí havia eren els anomenats "Prats d'Indianes", on rentaven els teixits que sortien de fàbrica i els assecaven al sol. Aquests negocis només necessitaven terreny suficient per estendre les teles al sol, uns safaretjos, aigua i una caldera per escalfar l'aigua. D'aquests prats potser hi havien 3 o 4, en tota la falda nord, situats a la part més elevada de l'actual Poble-sec (els que tenim localitzats estaven a la Satalia, a l'actual Mirador del Poble-sec i a l'inici del carrer Blesa). És evident que aquests negocis consumien força aigua, i segurament van afectar els pous dels horts que havien més avall, a tocar de la muralla. 

El 1849 els pous de les Hortes de Sant Bertran van començar a salinitzar-se, l'aigua del mar s'anava filtrant cap els pous a mesura que el cabdal d'aigua dolça que baixava de la muntanya era cada cop més escàs. Els diaris es van fer ressò d'aquesta problemàtica, i les autoritats van buscar mitjans alternatius per solventar-ho, com l'ús de carros que duien dipòsits d'aigua d'altres indrets per regar els horts. Però 2 anys més tard ja no es parla del tema, i és evident que els horts van subsistir fins començades les obres del moll de Sant Bertran, a partir de 1870, perquè hi ha fotografies que així ho mostren. 

Les Hortes de Sant Bertran l'any 1876
Autor Heribert Mariezcurrena
Biblioteca Nacional d'Espanya

Molt probablement la manca d'aigua no era efecte exclusivament dels prats d'indianes i de les fàbriques tèxtils que, a l'altra banda de la muralla, al Raval, s'havien anat multiplicant per efecte de la industrialització, sinó que també hauríem de comptar amb un efecte molt mediterrani, els períodes de sequera, dels que ara sóm molt conscients, però dels que no hi ha dades d'aquella època. El fet de que els diaris només parlessin del problema del rec de les Hortes de Sant Bertran durant 2 anys, i que aquests horts sobrevisquessin 20 anys més, fa pensar que va ser un problema passatger, i on segurament va incidir més una sequera que no l'increment de consum d'aigua de les empreses del voltant, que van continuar existint molts anys. 

⏳ 23 anys de silenci: Si el nom hagués nascut llavors, s'hauria fet servir de seguida. Ni en els moments en que els diaris parlaven del problema de la salinitat dels pous, hi ha cap referència al nom del Poble-sec. Tot i que hem buscat referències a la premsa antiga, sempre es referien a la zona com "la falda nord de la muntanya de Montjuïc", i la primera vegada que hem vist el nom de "Poble-sec" publicat és l’any 1872, més de dues dècades després!!!!

🏗️ El veritable origen: De fet, quan a partir de 1872 la premsa parla del Poble-sec, no es referien a les Hortes de Sant Bertran, que encara estaven per urbanitzar, sinó que feien referència exclusivament a la zona central del barri, a l'Eixample de Santa Madrona, que estava en procès d'urbanització des de 1867 com a barri obrer.

🗺️ Eren barris diferents: Administrativament, les Hortes de Sant Bertran formarien part del districte de les Drassanes, mentre que el Poble-sec original pertanyia a Hostafrancs, tal com ho mostra el plànol aprovat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1878. No es van unir sota el mateix nom fins a l'any 1933!!!!

En resum: el nom del Poble-sec va néixer lligat a l'expansió urbana del nou Eixample de Santa  Madrona, ja que nom i urbanització coincideixen en el temps. Seria molt estrany que un fet que passa a Les Hortes de Sant Bertran, acabés donant nom al barri del costat, 20 anys més tard, quan ni tan sols formaven part del mateix districte. 

El problema principal d'aquesta teoria és que no es va tenir en compte que El Poble-sec no sempre ha estat format pel mateix territori.

Ja us anirem explicant altres teories sobre l’origen d'aquest nom tant enigmàtic.

LA SAMARRETA DEL BARÇA QUE ES COSIA AL POBLE-SEC

Avui dia, el futbol d'elit és una indústria global de teixits tecnològics dissenyats a milers de quilòmetres de distància. Però hi va haver un temps en què el FC Barcelona tocava el cel vestint roba de quilòmetre zero. Una època daurada en què la samarreta que duien Diego Armando Maradona, Bernd Schuster o el Dream Team de Johan Cruyff no venia d'una multinacional americana o alemanya, sinó del cor industrial del Poble-sec.

Al carrer de Vila i Vilà 81-83-85, ben a prop del Paral·lel, el soroll de les màquines de cosir formava part del paisatge quotidià. Allà hi havia la seu i els tallers de MEYBA, la mítica marca catalana fundada per dos terrassencs, Josep Mestre i Joaquim Ballbé. El que havia començat com un negoci d'èxit fent banyadors per a les platges de la Barceloneta va acabar convertint-se, l'any 1981, en la pell oficial del Barça.

Durant una dècada prodigiosa, els dissenys més icònics de la història blaugrana es van tallar i cosir en aquest racó del Poble-sec. El teixit brillant amb les mítiques línies verticals a les mànigues era el resultat directe de la mà d'obra del barri. Moltes veïnes i veïns del Poble-sec creuaven el carrer de Vila i Vilà per entrar a uns tallers on es confeccionaven, literalment, les teles que després farien la volta al món.

La història va tocar sostre el 20 de maig de 1992. Aquella nit, Ronald Koeman va xutar una falta inapel·lable a la pròrroga de Wembley per donar al Barça la seva primera Copa d'Europa. El color d'aquella nit no era el blaugrana, sinó el taronja d'una samarreta mítica. Una samarreta que, abans de banyar-se en la suor de la glòria de Londres i marcar un abans i un després en la història del club, havia nascut del fil, l'agulla i l'orgull obrer del Poble-sec.

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC 2026

Estem esperant amb candeletes que comenci ja la FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC d'aquest any, que tindrà lloc del 17 i el 26 de juliol,.... sí, sí, aquest cop 10 dies!!! Quan tinguem el programa de totes les activitats el publicarem aquí per a que el pugueu consultar.

I com sempre hem fet, des del CERHISEC organitzem algunes de les activitats de la Festa Major, que les podeu gaudir de forma gratuïta, tot i que per la comoditat de tots, es requereix que us hi registreu.

I perquè demanem què us registreu? Doncs perquè cada activitat te un límit de persones que poden fer l'activitat de manera còmoda, si s'excedeix aquest límit ens resultaria molt difícil a tots seguir-la be. Per aquesta raó demanem que, si un cop heu fet la reserva no podeu venir a la cita, aviseu-nos contactant amb l'organitzador, per tal que una altra persona interessada ho pogui aprofitar. 

I quines són les activitats que organitzem aquest any? Doncs aquí les teniu:

• L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Camí al centenari. Dissabte 18 juliol 2026 de 10:30 h a 12:30 h.
  Itinerari per l'espai d'Exposició de 1929 a Montjuïc. Pots apuntar-te a través d'aquest enllaç: https://www.entrapolis.com/entradas/exposicio-internacional-de-barcelona-de-1929-cami-del-centenari

• L'Eixample de Santa Madrona, el primer eixample de Barcelona. Dissabte 25 juliol 2026 de 10:00 h a 12:00 h. Tot i haver començat una mica més tard que l’Eixample de Cerdà, l'Eixample de Santa Madrona fou el primer eixample de Barcelona en urbanitzar-se. El recorregut ens durà a veure alguns testimonis d’aquella època, a comprendre la morfologia dels seus carrers, a esbrinar alguns dels personatges que hi ha darrera de les primeres construccions, i a saber sobre els gustos i els interessos predominants a finals del segle XIX i principis del XX. Apuntat a través de l'enllaç: https://www.entrapolis.com/entradas/leixample-de-santa-madrona-el-primer-eixample-de-barcelona
  
  

• Visita al Refugi 307.Dissabte 25 juliol 2025, 10:00 h a 14:00 h.Com cada any per la Festa Major del Poble-sec, farem visites guiades al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. Cal registrar-se a través de la web: https://www.entrapolis.com/entradas/visita-del-refugi-307-poble-sec-25072026-539

Esperem que gaudiu força de la Festa Major del Poble-sec!!!

I per cert, felicitats Sara Jansen Avecilla per guanyar l'edició del cartell de festa major del Poble-sec d'aquest any.

Sara Jansen i el cartell guanyador de l'edició d'aquest any.
Fotografia de www.el3.cat Portal de notícies de Sants-Montjuïc

JA TENIM AQUI LES FESTES DE SANTA MADRONA 2026

Un any més estem disposats a celebrar els Festes de Santa Madrona, que aquest any serà del 13 al 15 de març de 2026. Com segurament ja sabeu, Santa Madrona és copatrona de Barcelona amb la Mare de Deu de la Mercè i Santa Eulàlia, tot i que molt oblidada pels barcelonins. Al Poble-sec però encara és molt present a través del nom de carrers i places, esglésies i ermites, i fins i tot on la única porta del muralla de Barcelona que encara queda dempeu, dur el seu nom, el Portal de Santa Madrona.

Cada cop sóm més les entitats que organitzem el cap de setmana dedicat a Santa Madrona, i com és habitual, des del CERHISEC hem organitzat un parell d'activitats que esperem us agradin.

El dissabte 14 de març farem visites comentades i gratuïtes, al Refugi 307. Ens trobarem a la Plaça de Valerie Powles i les visites es realitzaràn en diferents grups horaris: a les 10:30h, a les 11:00h, a les 11:30h, a les 12:00h, a les 12:30h i a les 13:00h. Com l'aforo no pot superar les 15 persones, cal que escolliu horari i us inscribiu a la web de Entrápolis i no oblideu dur el document de la vostra reserva a la visita.

El diumenge 15 de març, per altra banda, hem preparat un itinerari que ens durà per alguns llocs marcats per la CRÒNICA NEGRA DEL POBLE-SEC (1892-1934), passejarem pels seus carrers descobrint episodis foscos —baralles, estafes, crims i altres successos— que van sacsejar el veïnat i van alterar la vida quotidiana del barri. El punt de reunió serà a les 10h a la cantonada del carrer Cabanes amb Blesa.  També en aquest cas cal que fer reserva prèvia a través de la web de Entrápolis.

Us deixem el programa de les festes per a que escolliu què voleu fer:

També us el podeu descarregar fent click AQUI.