FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC 2025

 

Un any més arriba la FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC, i com és habitual, el CERHISEC organitza algunes de les activitats d'aquesta Festa Major, que les podeu gaudir de forma gratuïta, tot i que per la comoditat de tots, es requereix que us hi registreu.

I quines són aquestes activitats? Doncs aquí les teniu:

• Els arbres de Montjuïc i la seva historia. Dissabte 19 de juliol 2025, 10:30 h a 12:30 h.
  Itinerari per conèixer alguns dels arbres més característics i singulars de Montjuïc, concretament als Jardins Laribal, Font del Gat i Jardí Botànic Històric. Per altra banda, coneixerem un poc la història de l'arbrat urbà de Barcelona i l'enjardinament de Montjuïc per l'Exposició Internacional de 1929. Pots apuntar-te a través d'aquest enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/els-arbres-de-montjuic-i-la-seva-historia

• Visites guiades a El Molino. Dijous 24 de juliol 2025, 17:30 h a 19:00 h. La visita ens permetrà conèixer la història del Molino, un teatre que va obrir les portes l'any 1898, amb el nom de Pajarera Catalana, convertint-se amb els anys en un dels teatres més famosos del Paral·lel i de Barcelona. Apuntat a través de l'enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/visites-guiades-a-el-molino

• Visita del Refugi 307.Dissabte 26 de juliol 2025, 10:00 h a 14:00 h.Com cada any per la Festa Major del Poble-sec, farem visites guiades al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. Cal registrar-se a través de la web: https://www.entrapolis.com/entrades/visita-del-refugi-307

• Les Hortes de Sant Bertran, itinerari històric pel segle XIX. Dissabte 26 de juliol 2025, 10:30 h a 12:00 h. Les Hortes de Sant Bertran era una zona humida i rica en adobs naturals, dedicada als horts, tal com indica el seu nom. La desaparició d’horts d'altres indrets de la ciutat durant la industrialització, va allargar la vida rural de les Hortes de Sant Bertran, que van subsistir fins a la construcció del Moll de Sant Bertran, a partir de 1870. Amb el nou moll en marxa, els horts es van convertir en una zona industrial, acollint empreses lligades bàsicament a activitats portuàries. A través d’aquest itinerari coneixerem com eren els horts, on es situaven algunes de les cases pairals, quines eren les primeres indústries que s’hi van instal·lar i quina és l’empremta què ens ha quedat d’aquella època. Us podeu registrar a través de l'enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/les-hortes-de-sant-bertran-itinerari-historic-pel-segle-xix

Us hi esperem!!!!

Gaudiu de la Festa Major del Poble-sec!!!

Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga (I)

Amb el títol Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga iniciem una sèrie d'entrades on mostrarem notícies on es parla del Poble-sec i Montjuïc i publicades en els diaris de Barcelona des del segle XVIII al XX. Recollirem notícies de fets claus, fets destacables, curiosos, etc. 

En aquesta ocasió us mostrem una notícia publicada el 17 de gener de 1762 al Diario curioso, histórico, erudito, y comercial, público, y económico, considerat el  diari més antic de Barcelona. 

En aquesta breu notícia s'informa que qui vulgui comprar llet fresca de burra acudeixi a la casa d'Anton Costa, situada a la muntanya de Montjuïc.

La llet de burra era molt coneguda des de les antigues civilitzacions d'Egipte i Roma entre d'altres. De composició molt semblant a la llet materna. S'ha utilitzat amb fins cosmètics, alimentaris i terapèutics per tractar diverses malalties i afeccions. 

A finals del segle XIX i principis del XX fou molt popular la venda de llet de burra a domicili i l'establiment de diversos locals dedicats a la venda d'aquest producte.

S'interessa consultar altres notícies sobre Poble-sec i Montjuïc i publicades a la premsa antiga visita el compte de X: Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga.  

LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DE BELLVITGE DEL CARRER TAPIOLES

En el numero 38 del carrer de l’Hospital havia l’antiga capella de l’Àngel Custodi, on es venerava la Mare de Deu de Bellvitge. Encara avui l’edifici que hi ha en el seu lloc conserva dues inscripcions a la façana: “1462” i “Ntra. Sra. de Bellvitja”.

¿I que ha de veure això amb el Poble-sec? Doncs resulta que el 26 de maig de 1880 es publicava la notícia de que l’antiga capella del carrer de l’Hospital, seria desmuntada pedra a pedra, per traslladar-la a la vora de la Torre España, al carrer de Tapioles del Poble-sec. 

La Torre España era la casa de Joan España, un dels propietaris de les pedreres Satalia-España i de les parcel·les del marge dret del carrer Tapioles, tot pujant cap a Montjuïc, entre Elkano i Anníbal. El trasllat es va allargar 2 anys, però finalment el 10 de desembre de 1882 es va fer la benedicció en la seva nova ubicació, possiblement en el número 36 actual. A partir d’aquest moment, tant per Setmana Santa, com pels vols del 8 de setembre, festivitat de la Mare de Deu de Bellvitge, s’hi feien cerimònies populars. A partir de la Setmana Santa de 1892, es perd el rastre i ja no apareixen més notícies de la capella. Potser ha de veure amb que, el 1891, es va col·locar la primera pedra de l’església de l’Àngel Custodi d’Hostafrancs, que va finalitzar el 1896. ¿I si la van traslladar de nou? De moment no hem pogut esbrinar-ho.

Festa Major de Santa Madrona 2025

El 14,15 i 16 de març de 2025 seràn les Festes de Santa Madrona, copatrona de Barcelona amb la Mare de Deu de la Mercè i Santa Eulàlia, tot i que molt oblidada pels barcelonins. Per aquest motiu, el Poble-sec, on Santa Madrona encara és present a través del nom de carrers i places, esglésies i ermites, i fins i tot on la única porta del muralla de Barcelona que encara queda dempeu, dur el seu nom, el Portal de Santa Madrona, vol recuperar la seva memòria, i des de fa tres anys venim celebrant la seva festivitat. 

Per a conmemorar-ho, aquest any, des del CERHISEC organitzarem dues activitats que creiem són molt interessants i esperem que us agradin.

El dissabte 15 de març farem visites comentades i gratuïtes, al Refugi 307. Ens trobarem a la Plaça de Valerie Powles i les visites es realitzaràn en diferents grups horaris: a les 10:30h, a les 11:00h, a les 11:30h, a les 12:00h, a les 12:30h i a les 13:00h. Com l'aforo no pot superar les 15 persones, cal que escolliu horari i us inscribiu a la web de Evenbrite i no oblideu dur el document de la vostra reserva a la visita.

El mateix dissabte 15 de març, per altra banda, i juntament amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), coorganitzen un itinerari per la barriada de la França Xica tot recordant la Leonor Ferrer, de la que l'any passat es va celebrar el 150é aniversari del seu naixement al nostre barri. És totalment gratuit, i serà d'11:00h a 13:00h i el punt de trobada es davant la porta principal de l'ICGC. També en aquest cas cal que fer reserva prèvia a través de la web de l'ICGC. 

Si vols saber més de les Festes de Santa Madrona al Poble-sec, pots visitar la web de Barcelona TV, on trobaràs tota la programació.

Leonor Ferrer: la primera dona delineant de l'estat espanyol

El 20 de novembre de 2024 es va inaugurar un carrer dedicat a Leonor Ferrer. Es tracta del darrer tram del carrer Lleida, per sobre del passeig de Santa Madrona.

Però qui era Leonor Ferrer i quina relació tenia amb el Poble-sec?

Leonor Ferrer va ser una activista social, feminista i una de les pioneres de l’educació de la dona a Barcelona. Fou la primera dona a aconseguir el títol de delineant a l'estat espanyol l'any 1905 i es va convertir en una gran defensora de la delineació com a sortida professional per a les dones. Va passar quasi tota la seva vida al Poble-sec on va néixer i morir, concretament al barri de la França.

El 17 de juny de 1874, el matrimoni format per Joan Ferrer i Reig natural de Figueres i per Francesca Girabau Galtes de Barcelona van tenir una filla, Leonor. Leonor Ferrer va néixer al número 76 del carrer Concòrdia (en aquell moment Laurel). Actualment, aquesta casa no hi és, ja que estaria ubicada on ara hi ha la cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães. Era una família modesta i treballadora, el pare era serraller i ferrer, i entre altres treballs va fer les reixes que donen accés a la Font del Gat.

Cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães,
on estava situada la casa on va néixer Leonor Ferrer

En aquella època, el grau d’analfabetisme femení era molt alt. A 1869, un 86% de les dones de l’estat espanyol eren analfabetes. En aquest context, és destacable el fet que els pares de la Leonor optessin per donar-li educació i la impulsessin a ser una dona formada. Quan tenia 7 anys, el 1881, ella i la seva família es van traslladar de domicili i anaren a viure a una planta baixa del carrer Grases, 10 (actualment Grases 14-18).

Carrer Grases 14-18, abans Grases 10

El 1897 Leonor Ferrer va obtenir el títol de mestra i el 1898 el de taquígrafa. L'any 1898, es presentà a les proves d’accés a telefonista per la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Obtingué la primera posició i començà com a operadora, però gràcies als seus coneixements de dibuix, fou ascendida a auxiliar del cap de delineants.

Només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. El 1905 va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, i va ser la primera dona de l’estat espanyol en obtenir aquesta titulació.

A partir de la segona dècada del segle XX es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de Academia de deliniación para señoritas al seu domicili del carrer de Grasses, 10.

L'any 1931 va deixar la Compañía de Teléfonos, convertida des de 1924 en la Compañía Nacional de Teléfonos. Entre 1936 i 1944 va exercir de mestra d'escola a les Illes Balears.

Va morir el 15 d'octubre de 1960, a l'edat de 86 anys, al domicili familiar del carrer Grases, 10.

La Generalitat de Catalunya commemora oficialment el 150 aniversari del seu naixement, i per això ha organitzat diverses activitats: una exposició virtual, l’exposició «Leonor Ferrer. Una vida entre línies» al Palau Robert, l’itinerari «L’entorn veïnal i històric de Leonor Ferrer» i la taula rodona «Ciutat de dones».

Per últim, cal recomanar el seu fons dipositat al ICGC i digitalitzat. Està format per documentació personal i professional de la delineant i mestra barcelonina.

Miralls Migratoris

Miralls Migratoris és un projecte que neix de la voluntat de donar espai a les veus de les persones que han migrat al Poble-sec al llarg del segle passat fins als nostres dies. Durant aquests mesos, hem recopilat i compartit moltes històries, tant de persones que han viscut les migracions en primera persona com de les que, tot i haver nascut aquí, tenen família en una altra part del món. Aquesta posada en comú ens ajuda a comprendre la universalitat de l’experiència migratòria i, finalment, com això ens uneix. Un projecte en el qual han estat treballant el CERHISEC, juntament amb l’associació Conversas Barcelona, el Col·legi Jesuïtes del Poble-Sec, el Pla de Barris del Poble-sec i l'Ajuntament de Barcelona Districte Sants-Montjuïc, amb el suport del Teatre Dau al Sec, el Centre Cultural Albareda i l’ajuda inestimable de Baixem al Carrer.

Pots accedir a aquest projecte en el següent enllaç: MIRALLS MIGRATORIS

Indústrias y Comercios Inglada, S.A.

El Poble-sec, sota jurisdicció militar i fora del projecte de l’Eixample de Cerdà, va néixer per albergar, principalment, fàbriques, tallers i cases per obrers. Una d’aquestes fàbriques fou Industrias y Comercios Inglada S.A., la primera fàbrica d’Espanya en orfebreria i articles per a taula situada als carrers Salvà 20-22 i Poeta Cabanyes 19, també tenia una fàbrica d’articles de vidre per a taula i guarniment al carrer Weyler de Badalona.

El dia 20 d’abril de 1927 a les 12:15h va començar un incendi de grans dimensions a la fàbrica del carrer Salvà. El foc sortia amb gran força per finestres i balcons, amb la possibilitat de que s’escampés cap els edificis del davant i dels laterals, i els bombers van necessitar 4 hores per dominar-lo. Malgrat va acabar enfonsant dos pisos del immoble, no es va produir cap desgràcia personal, tot i comptar amb uns 60 treballadors, doncs en el moment en que va començar l’incendi l’edifici estava buit. Segurament l’inici es va produir per alguna espurna en el departament d’embalatge, ja que allí acumulaven grans quantitats de caixes de cartró i palla, que s’utilitzava per protegir els articles que fabricaven, de gran fragilitat. 

Un any més tard es va reedificar la fàbrica, que constava d’un soterrani, una planta baixa i tres pisos més d’alçada, gran part construïda amb fusta. Poc després, el 10 de juny de 1929, es va viure de nou un ensurt, quan semblava que es produïa un altre incendi a la fàbrica, i els veïns van presentar una denúncia per la perillositat que suposava tenir a la vora aquesta fàbrica. La denúncia però fou desestimada, al verificar que les instal·lacions complien amb totes les garanties i normativa de seguretat.

La fàbrica va continuar en el mateix lloc fins els anys 70-80, i quan va marxar del barri, van ederrocar la fàbrica, ja que l’actual de Salvà 20 es va construir al 1994, però el de Salvà 22 i el de Poeta Cabanyes 19 són els originals, i formen part de la història industrial del nostre barri.